-Vam Sopar Frankfurt, a mi no m’ agradava gaire, però em vaig aguantar. Després tots s’ en van anar, menys la Clara , el Pol i en Ferran, ens van dir que els acompanyéssim, i ens van portar a un lloc preciós amb un llençol de quadres vermells com a las pelis, i una ràdio .
Vam encendre la radio quan sonava “Boig per tu” i començaven els focs artificials, però a la meitat de aquella preciosa escena em va sonar el mòbil i vaig anar a agafar-lo. En el
Moment que van començar a parlar em va caure una llàgrima, seguida d’ una altre i de moltes més.
La Clara va venir a preguntar-me que passava, jo li vaig passar el telèfon a la Clara que es va sorprendre a l’escoltar allò que deia l’Adan, Perquè es va acomiadar? La Clara encara no entenia res, fins que la meva mirada va fer que reacciones i ho va entendre tot.
-Però Júlia, no pot ser, em va dir la clara.
Jo vaig assentir amb el cap, si que podia ser, a l’Adan li feien bulling i el tractaven fatal, no tenia amics, només amigues, perquè els nens de en nostre institut no sabien acceptar que fos Gay, que li agradessin els nens, feia temps que es volia suïcidar...
En aquell precís moment es va sentir Judas de la Lady Gaga, i això encara ens va fer plorar més, era la seva cantant preferida.
Vaig agafar el meu mòbil del terra i vaig tornar-lo a trucar, Uff! Vaig trucar-lo a temps, abans de que fes aquell gran error, i el vaig convidar al càmping, després de molt de rato d’ insistir ho vaig aconseguir.
