dimarts, 30 d’agost del 2011
i diu aixi...
Em vaig aixecar,eren les 9:30 i estava sola a casa, la meva germana no hi era, la meva mare estava al gimnàs, i el meu pare, estava treballant.vaig aixecar la persiana, vaig obrir la finestra i vaig veure un trist cel ple de núvols,No savia perque la gent deia que els dies nuvolats eren tristos,Podien ser de cualsevol manera, axins que vaig decidir anar a donar una volta avans de fer la maleta per el meu primer any de camping....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada