CATAPUM! Va caure a sobre meu i jo a sobre la cabanya, i clar, es va desmuntar tot!
Estàvem tan a prop... encara que ens haguéssim cardat una bona ostia, era tan romàntic tot allò, si ho se, estar a sota una cabanya desmuntada i amb algú aixafant-te no ho es gaire, però estava tan enamorada que ni notava el seu pes a sobre, ell va riure, jo vaig riure, Les bessones , la Clara , en Pol i en Roger ens van ajudar a treure’ns tot allò del damunt en Ferran es va aixecar i em va agafar la ma per tal de que em pogués aixecar, i com no, Vam tenir que muntar un altre cop la cabanya. Després de tota la feina que ens va donar la cabanya dels nassos, vam tenir temps lliure, Perfi! On acampàvem, hi havia més gent, i sobretot uns nens mot capullus, bé capullus no eren, esque ens van agafar en un mal moment perquè jo estava molt trista, perquè resulta que vam discutir amb en Ferran per una tonteria molt grossa, i jo em vaig anar a una graan roca i em vaig assentar a dalt , i va venir un nen d’ aquells i em va dir:
-Somriu, estar trist no serveix per res.
I jo, estava d’ una mala llet que matava amb la mirada i vaig donar-li un cop de puny a aquell nen i vaig dir-li:
-Somriu tu ara, sagnar no serveix per res!
I m’ en vaig anar, el nen es va quedar allà, al·lucinant i sagnant, quin caràcter!
Vaig anar per camins, tots diferents, fins que m’ en vaig adonar d’ una cosa, M’havia perdut !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada